Pronunciacion B2 - Valenciano/Catalán

Pronunciació de la 'l' final en registres col·loquials (ex: 'ball' vs 'bal')

En registre col·loquial, la 'l' final sovint se pronuncia com una 'u' o es omite: 'ball' → 'bau' (m'agrada el ball).

Pronunciació de la 'e' final en registre col·loquial

Sovint s'omite o es pronuncia molt breu: 'la casa' → 'la cas' (la cas és gran).

Pronunciació de la 's' final en registre col·loquial

Sovint s'omite o es pronuncia molt breu: 'les cases' → 'les case' (les case són blanques).

Pronunciació de la 'g' precedeix 'e' o 'i' (ex: 'gege')

Es pronuncia com una 'j' aspirada o una 'x' suau: 'gege' → 'xege' (el xege és nou).

Pronunciació de la 'j' (jota)

S'elimina el so de la 'j' castellana, és un so més suau: 'joc' → 'soc' (el soc és divertit).

Pronunciació de la 'll' (doble L)

S'elimina el so de la 'll' castellana, sona com una 'i' o 'y' suau: 'lluna' → 'iuna' (la iuna brilla).

Pronunciació de la 'ç' (ce trencada)

Sona com una 's' seca: 'plaça' → 'plasa' (la plasa és gran).

Pronunciació de la 'x' (xis)

Sona com la 'sh' anglesa: 'xocolata' → 'shocolata' (m'agrada la shocolata).

Pronunciació de la 'tz' (ts)

Sona com 'ts' (com en 'pizza'): 'fortz' → 'forts' (estan forts).

Pronunciació de la '1' (e greca) en 'll' (ex: 'rellotge')

Sona com una 'i' molt tancada: 'rellotge' → 'riellotge' (el riellotge és antic).

Contracció parlada: 'que no' → 'que no' (pronunciació ràpida)

S'uneix el so: 'que no' → 'queno' (No m'agrada queno m'ho diguis).

Contracció parlada: 'perquè' → 'perquè' (pronunciació ràpida)

S'uneix el so: 'perquè' → 'perqué' (No sé perqué ho ha fet).

Pronunciació de la 'v' (vèrtice)

Sona com una 'b' suau: 'vi' → 'bi' (la bi és de color blau).

Pronunciació de la 'd' entre vowels (ex: 'cada')

Sona molt suau, gairebé com una 'th' anglesa: 'cada' → 'catha' (cada dia vaig sortir).

Pronunciació de la 'r' vibrante

S'elimina la vibració de la 'r' castellana: 'perro' → 'pepo' (el pepo és negre).

Entonació per expressar sorpresa

S'eleva el ton en la darrera sílaba: '¡No ho puc creure!' (accentuació marcada).

Entonació per expressar enfasi en una pregunta

S'eleva el ton a la meitat de la frase: '¿Realment ho vols fer?' (énfasi en 'realment').

Pronunciació de la 'cc' (ex: 'acció')

Sona com una 's' seca: 'acció' → 'assió' (l'assió és important).