Pronunciacion C2 - Valenciano/Catalán

Pronunciació de la 'l' velar en contextos de discurs ràpid (ex: 'balla')

S'aplica una posicion més posterior de la llengua. Exemple: 'Balla, que no ens podem perdre el tren!'

Entonació per marcar l'ironia en la frase: 'Molt bé, m'agrada molt...'

Acentuar la segona sílaba de 'molt' i baixar el tom final. Exemple: 'Molt bé, m'agrada molt... (amb un tom de sarcasme)'.

Pronunciació de la 'j' (jota) en registres col·loquials ràpids

Sovint s'aplica una 'j' més suau o aspirada. Exemple: 'Xe, ja no sé què dir-te.'

Ritme natural i el·lisi de la 'e' final en 'està' (rápida)

La 'e' s'apaga gairebé completament. Exemple: 'Està molt ben fet.'

Pronunciació de la 'ç' (si es considera el so de la 'x' en català/valenciano) en 'explicar'

El so és una 'x' seca i clara. Exemple: 'M'ha d'explicar tot el procés.'

Diferència de registre: 'Vull' (formal/neutre) vs 'Vull que...' (énfasi)

L'énfasi es posa en la primera sílaba de 'Vull'. Exemple: 'Vull que m'escutes ara mateix!'

Pronunciació de la 'll' en 'lluna' (evitar el so 'li' castellà)

La llengua ha de tocar el palat. Exemple: 'La lluna brilla molt aquesta nit.'

Entonació per marcar l'enfasi en 'però' en una frase de queixa

Acentuar la 'ò' i fer una pausa mínima. Exemple: 'Ho he intentat, però no ha funcionat.'

Pronunciació de la 'g' en 'gira' (so de 'j')

El so és una 'j' forta. Exemple: 'Aquesta història gira en torn al conflicte.'

Ritme en la combinació 'que' + verb (ex: 'que vull')

S'uneixen en un sol so ràpid. Exemple: 'El que vull és que m'ajudes.'

Pronunciació de la 'x' en 'exaltat' (so de 'sh')

El so és una 'x' suau, no una 'j'. Exemple:

Diferència de registre: 'Digue' (formal) vs 'Digues' (informal)

La pronunciació de la 's' final és clara i marcada. Exemple: 'Digues-me la veritat.'

Pronunciació de la 'r' vibrante en 'rápida'

La vibració ha de ser clara i ràpida. Exemple: 'Hem de actuar de manera ràpida.'

Entonació per marcar la sorpresa en 'No ho puc creure!'

Acentuar la 'puc' i fer una subida de tom. Exemple: 'No ho puc creure!'

Pronunciació de la 'u' en 'muntanya' (evitar el so 'u' molt tancat)

La 'u' és clara i oberta. Exemple: 'La muntanya està plena de neu.'

Ritme natural en la frase: 'No sé si vull anar'

La 'e' de 'sé' és quasi imperceptible. Exemple: 'No sé si vull anar.'

Pronunciació de la 'cc' en 'acció' (so de 'x')

El so és una 'x' clara. Exemple:

Pronunciació de la 'v' (so de 'b')

La 'v' es pronuncia com una 'b' labial. Exemple: 'Vaig veure la pel·lícula ahir.'